N'hi ha ja mostres nombroses de bronze dins l’art etrusc (Roma, Museu Vaticà); en època romana adoptaren formes complexes i hom en construí també de marbre (Roma, Museu Laterà). A l’edat mitjana destaquen els canelobres dedicats a la litúrgia cristiana, com també models senzills de ferro forjat per a ús domèstic (Cau Ferrat de Sitges). Des del sXV adquiriren una gran importància com a peces d’orfebreria i foren introduïts progressivament nous materials nobles: vidre, porcellana, etc, sempre responent a les característiques de l’evolució dels estils artístics (una obra mestra del rococó català és, per exemple, el canelobre de Joan Roig i Joan Matons, al començament del s XVIII, per a la catedral de Palma ).
m
Oficis manuals
Canelobre de ferro forjat, força singular per les figuracions i símbols que succeeixen al perímetre de la seva corona (Sant Iscle i Santa Victòria de la Massana)
© Fototeca.cat
Utensili consistent en un peu o una columna més o menys llargs, de dos o més braços, amb dolles per a aguantar dretes altres tantes candeles.