cardassa

Onopordon sp (nc.), escardassa

f

Botànica

Gènere de plantes herbàcies biennals, de la família de les compostes, de fulles sinuades o pinnatífides i flors tubulars, hermafrodites, de color purpuri, rosa o blanc, disposades en capítols grans, terminals, solitaris, amb un involucre de bràctees espinoses coriàcies.

Comprèn unes 20 espècies nitròfiles mediterrànies, continentals o muntanyenques, algunes de les quals atenyen grans dimensions (fins a 2-2,5 m), com ara O. nervosum i O. corymbosum , freqüents a les regions estèpiques de la depressió de l’Ebre.