i cartesianisme | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

cartesianisme

substantiu masculím
Filosofia
filosofia filos
Conjunt de doctrines de Descartes (llatinitzat Cartesius ), i també corrent ideològic derivat d’ell, que influí en tot el pensament europeu dels s. XVII i XVIII.

A França es difongué, malgrat el decret del Sant Ofici (1663) i la prohibició reial d’ensenyar-lo (1671), gràcies a la fervent adhesió del pare Mersenne, dels oratorians Bérulle i Malebranche, del nucli de Port-Royal, i de Cordemoy, La Fargue i Régis. Trobà una forta oposició en els peripatètics, els atomistes i els empiristes, i també la generalitzada dels jesuïtes, pedagogs de l’època. El cartesianisme augustinià de Malebranche és la més vigorosa de les branques indicades. Obtingué un èxit semblant als Països Baixos (Guellinx, Spinoza), però no tant a Alemanya (Clauberg) ni a Anglaterra, indrets d’on sorgí aviat la crítica més pregona a la física mecanicista (dinamisme de Leibniz, mecànica de Newton) i a l’innatisme cartesià (Locke, Berkeley). Voltaire el ridiculitzà i contribuí així al fet que el pensament anglès, que admirava, passés a dominar la França enciclopedista. Amb tot, la influència cartesiana s’ha fet sentir fins al s. XX (Husserl).

Col·laboració: 
LlCu
Llegir més...