i castanyer | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

castanyer

Nom científic delCastanea sativa
substantiu masculím
Agronomia    Botànica    Indústria i tecnologia
Nom científic delCastanea sativa
castanyer
© Fototeca.cat
botànica bot, silvicultura silv i fusteria fust
Arbre corpulent, de la família de les fagàcies, de capçada frondosa, que pot atènyer una alçària de 30 m i que pot arribar a viure alguns centenars d’anys.

Les fulles són grans, de 10 a 25 cm, lanceolades, fortament dentades, glabres, lluents, coriàcies, i cauen en arribar el fred. Les flors masculines són disposades en aments, i les femenines, en nombre d’1 a 3, són situades al mig d’un involucre de bràctees soldades. Els fruits, les castanyes , són reunides, en grups màxims de tres, dins un pelló coriaci i espinós. Viu als terrenys flonjos, profunds, rics en matèria orgànica i no massa argilosos. Hom el fa multiplicar per llavor i, si el vol per a la producció de castanyes, li practica l’empelt de pua o el d’escut. El castanyer és explotat per a l’obtenció de fusta, de cèrcols i dogues, de fruit i de matèries tànniques. La fusta de castanyer és tenaç, flexible, lleugera, de duresa mitjana, de gra fi, i poc porosa; és molt apreciada tant en ebenisteria com en la construcció de carcasses i tanques. Oriünd del territori submediterrani oriental, ja fou introduït als Països Catalans en època preromana; actualment abunda a les comarques de la regió de Girona, on les castanyedes ocupen unes 21 000 ha i són tractades generalment com a bosc menut. En aquest cas, hom segueix dos sistemes d’aprofitament: el de baga, si vol obtenir cèrcols, i el de perxada, si vol obtenir dogues. La malaltia més greu que pateix el castanyer, i que ha delmat les castanyedes europees, és la tinta, produïda pel fong Phytophtora cambivora . En els darrers decennis hom intenta la introducció d’espècies altres que C. sativa , resistents a la tinta, com són ara C. mollisia i C. crenata , oriündes de l’Extrem Orient, i C. dentata , procedent d’Amèrica del Nord.

Col·laboració: 
AMH / EVJ
Llegir més...