Són arbres de capçada molt grossa, de figura cònica. El cedre de l’Himalàiai
( C. deodara
), de cimall corbat i rames pèndules, ultrapassa sovint els 50 m. Bé que natural de l’Himàlaia i de l’Afganistan, és plantat a l’Europa meridional per a l’obtenció de fusta i com a ornamental. El cedre de l’Atles
(
Pinya de cedre
© Xevi Varela
C. atlantica
) ateny uns 40 m d’alçària i té una coloració glauca o d’un verd blavós. Espontani a les muntanyes del nord d’Àfrica entre els 1 200 i 2 000 m d’altitud, és conreat en alguns països meridionals d’Europa en règim forestal o jardiner. El cedre del Líban
( C. libani
) fa una alçada de 25 a 40 m i és semblant a l’anterior. És propi de les muntanyes del Líban i d’Anatòlia i a vegades és plantat com a ornamental.