Són de petites dimensions, fisoclists; les aletes tenen radis tous; les ventrals són abdominals o manquen, la dorsal és única, i la caudal, homocerca. Solen presentar un dimorfisme sexual marcat, i els mascles són més acolorits i més petits que les femelles. Moltes espècies són ovípares, i unes altres, vivípares; en aquestes, el mascle és proveït d’un òrgan copulador. Són carnívors, fitòfags o bé omnívors, i mengen especialment larves de dípters, la qual cosa els fa ésser importants elements reguladors de les plagues de mosquits. Són molt abundants a les aigües continentals i als estuaris d’Àfrica, d’Àsia i d’Amèrica, i són estesos també, naturalment o per acció directa de l’home, en moltes altres regions. A les aigües salobres de la península Ibèrica n’hi ha dues espècies molt importants perquè són endèmiques: el fartet i el samaruc. Molts d’ells són vistosos peixos d’aquari.
Representants més importants de l’ordre dels ciprinodontiformes
| Nom científic | Nom vulgar |
|---|---|
| Anableps sp | anableps |
| Aphanius iberus | fartet, peixet de sequiol |
| Gambusia sp | gambúsia |
| Valencia hispanica | samaruc |
| Xiphophorus sp | xifòfor |