i citoplasma | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

citoplasma

substantiu masculí m biologia biol
Constituent fonamental de la cèl·lula, delimitat per la membrana plasmàtica i la membrana nuclear, on van inclosos tots els restants elements cel·lulars.

Amb el microscopi òptic apareix com una massa fluida i homogènia, més o menys transparent, sovint més refringent que l’aigua. Hom ha admès, durant molt de temps, tres parts fonamentals en el citoplasma: l'ectoplasma o citoplasma perifèric, pràcticament adherit a la membrana esquelètica cel·lular, quan n'hi ha; el tonoplasma o citoplasma, que limita els vacúols, i l'endoplasma, que correspon a la resta.

L’aigua és vital per al citoplasma, i la seva proporció varia molt entre les diferents cèl·lules i segons llur estat fisiològic. Pot donar-s’hi en tres formes: aigua lligada, que forma part d’un determinat nombre de molècules, aigua lliure, que circula pels teixits i omple els vacúols, i aigua d’imbibició, que entra en la composició dels col·loides protoplasmàtics. A les dues últimes hi ha, en estat dissolt, composts minerals, productes orgànics i un cert nombre de gasos (oxigen i carbònic). La cèl·lula és composta essencialment d’aigua, glúcids, lípids, pròtids i substàncies minerals. Actualment, però, se sap que les macromolècules del citoplasma es troben formant les anomenades cenapsa.

El citoplasma té una sèrie de propietats fisicoquímiques que, conjuntament, possibiliten els mecanismes vitals. Així, les microdisseccions de cèl·lules han demostrat llur rigidesa i elasticitat, llur fluïdesa, a cèl·lules d'Elodea o de pèls estaminals de tradescància, i, encara, llur viscositat, el pH i rH2, i llurs propietats col·loidals i de dissimetria molecular o propietat rotatòria de les molècules que elabora. Són molt importants totes les funcions referents als estats de superfície i els de tensió superficial dels diferents composts cel·lulars.

Bé que la concentració de molts composts químics de la cèl·lula no és constant, per a cada tipus de cèl·lula, uns quants constituents del citoplasma s’hi donen en proporcions fixes, anomenades constants cel·lulars i que hom representa en forma de coeficient. Cal destacar el coeficient lipocític, relació entre el colesterol i els àcids grassos; el coeficient que indica la proporció entre l’aigua i els àcids grassos, i els coeficients que expressen la relació entre els àcids nucleics i les proteïnes. A més, tant com la cèl·lula es desenvolupa normalment, el pH i la pressió osmòtica, considerats constants fisicoquímiques, conserven un valor propi per a cadascuna dins uns certs límits.

El microscopi electrònic ha demostrat la presència, en el citoplasma de les cèl·lules vegetals i animals, de l’anomenat reticle endoplasmàtic (RE), que és constituït per un extens sistema membranós tridimensional que continua amb la membrana nuclear, el complex de Golgi i, possiblement, amb la membrana plasmàtica. Aquest sistema de membranes és molt més diferenciat a les cèl·lules d’activa proteosíntesi, en les quals les superfícies externes de les membranes del RE tenen adossades unes partícules opaques als electrons, anomenades ribosomes. Les funcions més destacades del RE són la seva participació en la síntesi de proteïnes i el transport intracel·lular. A més, proporciona una armadura esquelètica i superfícies per a la distribució i separació espacial d’una gran diversitat d’enzims necessaris a les reaccions cel·lulars. Entre el conjunt de canalons anastomitzats del RE hom descriu, comunament, una massa més homogènia de citoplasma, a la qual hom ha donat el nom de hialoplasma. És admès que l’ARN que surt del nuclèol o bé del nucli, a través dels porus de la membrana nuclear, circula pel hialoplasma o citoplasma fonamental, duu a terme el contacte entre els dos constituents més importants de la matèria vivent: el nucli i el citoplasma.

Components químics del citoplasma*

Composts hidrosolubles (40,7% del pes sec)  
aminoàcids, bases púriques, etc. 24,3%
oses 14,2%
albuminoides 2,2%
Composts no hidrosolubles (59,3% del pes sec)  
nucleoproteïnes 32,3%
lípids neutres 6,8%
lipoproteïnes 4,8%
fitosterols 3,2%
àcids nucleics lliures 2,5%
fosfàtids 1,3%
globulines 0,5%
altres composts orgànics 4,5%
substàncies minerals 3,4%
* Resultats obtinguts en l’anàlisi química d’un plasmodi de mixomicet

 

Col·laboració: 
MEsM
Llegir més...