En la cirrosi hepàtica hi ha una alteració de l’estructura del fetge caracteritzada per una degeneració i una necrosi de les cèl·lules hepàtiques, una proliferació difusa del teixit fibrós o cicatricial i una regeneració de les cèl·lules hepàtiques que intenten de formar nous lobulets per recuperar la funció disminuïda del fetge. La proliferació del teixit fibrós origina una retracció del fetge i una dificultat en la circulació sanguínia intrahepàtica i en la vida de les cèl·lules hepàtiques. En algunes formes clíniques de cirrosi hepàtica coexisteixen simultàniament processos inflamatoris i una infiltració o una degeneració greixosa del fetge. Les causes de la cirrosi hepàtica són múltiples: l’abús d’alcohol, especialment en pacients amb alimentació escassa, l’hepatitis vírica no curada, sobretot la del tipus B, l’obstrucció mantinguda, el dipòsit excessiu de ferro (hemocromatosi) o coure (degeneració hepatolenticular) i també algunes substàncies químiques; finalment hi ha un grup de cirrosis hepàtiques de causa desconeguda. La pèrdua de teixit hepàtic normal, per degeneració i destrucció de les cèl·lules hepàtiques, per la compressió i la retracció de la glàndula pel teixit fibrós, i pels trastorns circulatoris locals, condueix lentament a una veritable insuficiència hepàtica progressiva amb icterícia i tendència al coma hepàtic. Les alteracions del fetge, atès el seu caràcter d’òrgan regulador del metabolisme i de diversos processos vitals, comporten hipoalbuminèmia, la intoxicació de l’organisme, aparició de trastorns psíquics (encefalopatia hepàtica) i tròfics, etc. La compressió dels petits vasos sanguinis intrahepàtics pel teixit fibrós i pels lobulets neoformats dificulta el desguàs de la sang dels òrgans abdominals, que és efectuat normalment a través del fetge, i apareix una hipertensió en el sistema de la vena porta, que origina la circulació venosa col·lateral, la qual cosa comporta l’aparició de varices, particularment esofàgiques. La hipertensió de les venes del sistema de la vena porta, la manca d’albúmina i els trastorns del caràcter funcional del ronyó, que comporta la cirrosi hepàtica, són la causa de la formació d’ascites. La presència d’icterícia, ascites o encefalopatia en el curs d’una cirrosi hepàtica li confereix un estat anomenat de descompensació , que empobreix el pronòstic de la malaltia.
f
Patologia humana