colibacil

Escherichia Coli (nc.)
m
Biologia

Nom usual de l’Escherichia coli, bacil de la família de les enterobacteriàcies, curt, gramnegatiu, generalment mòbil amb cilis perítrics, que fermenta la glucosa i la lactosa amb producció de gas.

La prova IMVIC és ++--. És hoste habitual del tracte intestinal humà i del d’alguns animals de sang calenta, d’on passa a les aigües residuals, que eventualment poden contaminar les de beguda (colimetria). Algunes soques són patogèniques, responsables de les gastroenteritis infantils; unes altres poden ésser-ho en travessar la paret intestinal afeblida per alguna causa, i produeixen infeccions generals o bé localitzades a les vies urinàries, a les últimes parts del budell, colecistitis, etc. La seva estructura antigènica és molt complexa, puix que pot posseir antígens somàtics (O i R), de superfície (K) i flagel·lars (H). Les soques patogèniques pertanyen a uns serotips determinats; els més freqüents als Països Catalans són els O-111: B-4 i O-125: B-15. Per la seva gran difusió i la facilitat amb què pot ésser manipulat, és un dels gèrmens més emprats en treballs de genètica, estudis del bacteriòfag, sobre biologia molecular, etc.