Bé que hom pot agrupar sota aquest terme un bon nombre de corrents originals de la literatura llatinoamericana —des de les lletres funcionals de les guerres d’independència, al començament del s XIX, fins a l’indigenisme dels primers decennis del s XX—, el seu moment més important fou entre el 1890 i el 1910, com a hereu dels romàntics i precursor del Modernisme. Als països andins, on aconseguí el seu punt culminant, es caracteritzà per una reacció sana i vital enfront del predomini de les retòriques europees aleshores en voga. S'han beneficiat de la seva influència novel·listes com Rivera, Icaza, Alegría i àdhuc Asturias, o els sencillistas de la poesia argentina.
m
Literatura