El nom prové del grec δψσπρόσιτος (‘difícil d’atènyer’). L’element natural, de massa atòmica 162,5, és una barreja de set núclids: 156 (0,05%), 158 (0,09%), 160 (2,29%), 161 (18,88%), 162 (25,53%), 163 (24,97%) i 164 (28,18%). Hom en coneix vuit isòtops artificials: 150, 151, 153, 157, 159, 165, 165m i 166. És un metall blanquinós, que es fon entre 1 475°C i 1 500°C, d’un pes específic de 8,45 g/cm3, d’un grau d’oxidació +3, i amb el color de l’ió (Dy+ + +) groc pàl·lid verdós. El disprosi, molt rar a l’escorça terrestre, és extret dels minerals de ceri per mitjà de mètodes d’una gran complexitat, el més corrent dels quals és el que fa servir el bescanvi iònic. El metall pur és obtingut, amb gran dificultat, per electròlisi del clorur fos, barrejat amb clorurs alcalins i una mica de fluorur de calci i, més recentment (Spedding, 1951), reduint el clorur pel calci o el fluorur pel magnesi (Gaume-Mahn) Les propietats mecàniques, molt condicionades per les impureses, són gairebé inconegudes, la qual cosa explica que aquest metall, d’una reactivitat comparable a la dels alcalinoterris, no hagi tingut encara cap utilització.
m
Química