Dins aquest context es classifica les terres rares en terres cèriques (lantà, ceri, praseodimi, neodimi, prometi i samari), terres tèrbiques (europi, gadolini, terbi i disprosi) i terres ítriques (holmi, erbi, tuli, iterbi i luteci); el nom d’aquest darrer subgrup prové de la similitud de les propietats dels elements que el constitueixen amb les de l’itri.
Els metalls de les terres rares són mal·leables i dúctils, i, generalment, també són reactius quan se’ls sotmet a temperatures elevades o es divideixen finament.
Són algunes de les primeres matèries estratègiques en l’economia mundial, perquè són indispensables en l’electrònica de consum; la indústria armamentística (sistemes de comunicació); i en el sector de l’energia neta (imants dels motors dels cotxes híbrids o en els aerogeneradors).
Al contrari del que suggereix el nom, força abundants a l’escorça terrestre, però no es troben en grans acumulacions sinó que estan dispersos i combinats amb altres elements.