Es concretà a l’entorn del Spartakusbund (‘Lliga d’Espàrtac’), grup dissident del partit socialdemòcrata alemany davant l’actitud que aquest havia pres de cooperació amb el poder durant la guerra. El nom procedia d’una publicació clandestina, “Spartakusbriefe” (‘Lletres d’Espàrtac’), dirigida per Karl Liebknecht. Aquest i Rosa Luxemburg, que hi col·laborava, influïren sobre el desenvolupament del grup, que esdevingué una fracció independent del partit socialdemòcrata (1916) i que passà al partit socialdemòcrata independent (1917). La Revolució Russa d’aquest any dugué els espartaquistes a preconitzar la dictadura del proletariat i la implantació del socialisme a Alemanya. L’espartaquisme prengué nou impuls amb l’esfondrament de la monarquia germànica (1918), i en el congrés del partit (desembre del 1918 - gener del 1919) es transformà en el partit comunista alemany, bé que els seus membres continuaren essent anomenats espartaquistes durant un quant temps.
m
Història