i futbol | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

futbol

Nom anglès defootball (en), fútbol (es), (en)
substantiu masculím
Esport
Nom anglès defootball (en), fútbol (es), (en)
Nois jugant al futbol
© Galina Barskaya / Fotolia.com
esports esport
Esport practicat a ple aire entre dos equips d’onze jugadors cadascun amb la finalitat d’introduir una pilota, impulsada amb els peus, a la porteria del contrari.

Els jugadors vesteixen samarreta, pantalons curts i mitjons i porten botes especials. Cada equip consta d’un porter i de deu jugadors de camp, que originàriament eren dos defenses, tres mitjos i cinc davanters. La pilota té un perímetre total de 68 a 71 cm i un pes que pot oscil·lar entre 396 i 453 g. El camp de joc, en general cobert de gespa, té una longitud de 90 a 120 m i una amplada de 45 a 90 m. Les mides màximes per a partits internacionals són de 110 per 75 m, i les mínimes, de 100 per 64 m. La línia de 12 cm d’amplada, dita línia de banda, delimita la llargada del camp, i una altra d’igual, anomenada línia de meta, l’amplada. Entorn del punt central del camp hi ha una rodona de 9,15 m de radi. Una línia transversal que passa pel punt central divideix el camp en dues parts iguals. La porteria o meta és situada al centre de la línia de meta i té una amplada, entre els pals verticals que la configuren, de 7,32 m i una alçada, fins al pal longitudinal que la tanca per dalt, de 2,44 m. Davant la porteria hi ha una àrea rectangular, denominada

Esquema i dimensions d’un camp de futbol
© Fototeca.cat
àrea de meta, que fa 18,32 per 5,5 m. Rodejant-la hi ha una altra àrea rectangular, dita àrea de penal de 40,32 per 16,5 m. A onze metres de la porteria hi ha el punt de penal, que serveix de centre per a marcar, per fora de l’àrea de penal, un arc de circumferència de 9,15 m de radi. Hom marca els cantons del camp de joc amb un arc de 90 graus, d’un metre de radi, prenent com a centre les quatre banderoles que assenyalen els angles del camp. El porter és l’únic que pot agafar la pilota amb les mans (dins l’àrea). Dirigeix el partit un àrbitre, auxiliat per dos liniers, un a cada banda. Abans de començar el partit, l’àrbitre sorteja amb una moneda l’opció a triar la part del camp on se situarà a defensar la seva porteria cada equip. L’equip que no escull camp és el que posa la pilota en joc. Els partits tenen una durada de 90 minuts (en les categories inferiors o en el futbol femení sol ésser més curta), dividits en dues parts de 45 minuts cadascuna, amb un descans de 15 minuts. A la mitja part, els equips canvien de cantó, i posa la pilota en joc el que no ho havia fet a la primera part. Començat el partit, cada equip ha de procurar marcar gol (és a dir enviar la pilota dins la porteria contrària) i evitar que li'n marquin d’acord amb les regles internacionals del joc, de l’observança de les quals té cura l’àrbitre. Guanya el partit l’equip que aconsegueix més gols, i empaten si cap no n'aconsegueix cap o tots dos en fan el mateix nombre. Posat cas que sigui un partit en què calgui determinar forçosament un guanyador, hom pot jugar una pròrroga de dues parts de quinze minuts cadascuna o llançar penals. Quan la pilota surt per la línia de meta, fora de la porteria, la torna a posar en joc, amb el peu, un jugador de l’equip contrari del que la hi ha enviada (fora, còrner) i quan la pilota surt per la línia de banda, un jugador de l’equip contrari del que la hi ha enviada la posa en joc amb les mans. Les faltes poden ésser directes o indirectes, segons que siguin transformables en gol pel mateix jugador que tira la falta o per mitjà d’un altre jugador, respectivament. Si la falta castigada amb xut directe s’ha produït dins l’àrea de penal, hom llança un càstig amb la pilota situada en el punt de penal, i només pot defensar la porta el porter, puix que els altres jugadors han de restar tots fora de l’àrea gran. Les competicions de futbol poden ésser jugades per sistema de lliga o per sistema de copa. La majoria de països els tenen establerts tots dos. A més, hom ha establert competicions internacionals, com la copa d’Europa de campions de lliga (reservada als campions europeus d’aquesta competició de cada país), la copa d’Europa de campions de copa, o recopa, per als campions de cada país d’aquesta altra competició, i la copa de la Federació Europea de Futbol (UEFA), per als més ben classificats després del campió de cada país. A Àfrica i Amèrica hom ha establert competicions similars. A nivell mundial hom juga la copa intercontinental, entre el campió d’Europa i el de l’Amèrica del Sud de campions de lliga. A nivell de seleccions de cada país, hom juga cada quatre anys la copa del món o campionat mundial, en un país determinat, alternativament un cop a Europa i un cop a Amèrica, i la copa d’Europa de seleccions, també cada quatre anys, i competicions similars amb afeccionats i juvenils. Als Jocs Olímpics hi ha també competició de futbol. El primer intent ordenador del futbol fou la reunió a Freemason's Tavern (Londres, 1863), i després fou fundada la Football Association. El 1866 fou celebrat a Battersea Park de Londres el primer partit de futbol entre els equips de Sheffield i Londres, ja amb regles pròpies de futbol. Pel maig del 1872 fou celebrada a Kenington Oval (Londres), davant 2 000 persones, la primera final de la copa d’Anglaterra, entre el Wanderers i el Royal Engineers. El 1872 Escòcia i Anglaterra jugaren a Glasgow el primer partit internacional, davant 4 000 espectadors, al Patrick Cricket Club. Pel maig del 1904 hom fundà la Federació Internacional de Futbol Associació (FIFA), integrada per França, Bèlgica, Suïssa, Holanda, Suècia i Espanya. A Espanya, el futbol arribà a través dels empleats i tècnics estrangers, la majoria dels quals eren anglesos. El 1878 hom fundà el Huelva Recreation Club, primer club espanyol de què hom té notícia.

El futbol als Països Catalans

Als Països Catalans, el futbol fou introduït, vers el 1895, per membres de colònies estrangeres, principalment anglesos, o per catalans que havien residit a l’estranger. Així, el 1898 fou fundat el primer club català, el Palamós Club de Futbol, per Gaspar Matas i Danés, que havia tornat feia poc d’Anglaterra. El 21 d’octubre de 1899 Jaume Vilà i Capdevila fundà, a Barcelona, amb alumnes del Gimnàs Tolosa, el Català Futbol Club; l’endemà, l’esportista suís Joan Gamper publicà un anunci a la revista barcelonina Los Deportes on convocava afeccionats al futbol per formar un club, que fou constituït el 29 de novembre de 1899 al Gimnàs Solà amb el nom de Futbol Club Barcelona. El nou club jugà el primer partit contra un equip d’anglesos el 8 de desembre. Pel gener del 1900 fou fundada, també a Barcelona, la Societat Espanyola de Futbol, convertida el 1903 en l’actual Club Esportiu Espanyol. El mateix 1900 fou fundada la Federació Catalana de Futbol Associació, presidida pel seu creador, Eduard Alesson, i convertida el 1907 en la Federació Catalana de Clubs de Futbol. Uns altres equips de la primera hora foren l’Hispània, el Catalònia, el Catalunya, l’Irish, etc. Els partits esporàdics donaren pas als primers torneigs: el primer, al Principat, fou la Copa Macaya (1901-03), guanyada per l’Espanyol; seguí el campionat de Catalunya, iniciat en 1901-02 i mantingut fins en 1939-40. Jugà els primers partits internacionals el Barcelona, a Tolosa (Llenguadoc) (1904) i a Barcelona. Els anys immediats següents aparegueren clubs que han assolit un gran prestigi dins el futbol català, com el Centre d’Esports Sabadell FC (1901), el Club Esportiu Europa (1907), el Youngs-Club (1907), convertit més tard en el Terrassa FC, el FC Badalona (1908), el Club Esportiu Júpiter (1912), el Club de Futbol Junior (1917), que ha combinat l’activitat esportiva amb la cultural, la Unió Esportiva de Sants (1922), el Club Gimnàstic de Tarragona (1923), la Unió Esportiva de Lleida (1923), el Girona CF (1930), etc. Al País Valencià, els primers equips foren l’Hispània, el Rat Penat, l’Atlètic, el Cabanyal, etc. El 1904 fou fundat un València Club de Futbol actiu fins el 1914. Fou reconstituït amb elements d’altres equips el 1919 ( València Club de Futbol), i ha esdevingut un dels més brillants dels Països Catalans. Uns altres equips destacats del País Valencià són l’Hèrcules Club de Futbol, d’Alacant (1920), el Club Esportiu Castelló (1922), el Club de Futbol Elx (1923), la Unió Esportiva Llevant, de València, derivada de l’antic Llevant Futbol Club (1917) i del Gimnàstic FC (1909), el Club Esportiu Alcoià, el Club Esportiu Mestalla, etc. A les Balears, el primer equip fou el Veloç Sport Balears, creat el 1902. Pel març del 1916 fou creat l’anomenat Alfons XIII, convertit el 1931 en Club Esportiu Mallorca. S'han destacat també l'Atlètic Balears (1950), el Club Esportiu Constància (1922), etc. A Menorca, són remarcables l’Atlètic de Ciutadella, la Unió Esportiva Maó i el Menorca Club Esportiu, i a Eivissa, la Societat Esportiva Eivissa. Al Rosselló, el futbol s’ha destacat proporcionalment menys, a causa de la preponderància assolida pel rugbi.

Des del 1902 els equips de futbol dels Països Catalans han participat en la Copa d’Espanya (des del 1939, Copa del Generalíssim i, a partir del 1976, Copa del Rei), que ha estat guanyada vint cops pel FC Barcelona, cinc pel València i dos per l’Espanyol. El gran auge del futbol català es produí, però, amb la lliga espanyola de futbol, iniciada en 1928-29. Amb els anys s’anaren incorporant més equips a la lliga, i foren creades categories inferiors per als nombrosos equips formats en totes les poblacions catalanes, especialment després de la guerra civil de 1936-39. Els anys 1950-60 foren especialment remarcables, amb la brillant campanya del Barcelona, que guanyà cinc copes en una mateixa temporada (1951-52), i la presència freqüent d’equips catalans a primera divisió (com el Comtal, el Sabadell, etc) i a segona divisió. Aquesta etapa assenyalà la crescuda immensa del gust per aquest esport als Països Catalans.

Col·laboració: 
JGaC
Llegir més...