Com aquesta, presenta, en totes les variants, un dipòsit d’aire, generalment de cuir. L’aire hi és introduït pel gaiter mitjançant un tub (o, en algunes variants, com la musette francesa, amb una manxa a l’estil de la d’un acordió). La pressió del braç damunt el dipòsit, o sac, fa eixir l’aire per un nombre variable de tubs o bordons (d’una llargària variable, per tal de poder-los ajustar al to de la melodia) i per un altre tub, proveït de forats, que permet de fer la melodia. Hom troba variants de gaita per tot Europa i bona part d’Àsia; la més coneguda és la dels highlands d’Escòcia, on és considerada l’instrument nacional; també ho és a Irlanda i a Galícia; és molt popular a la Bretanya, a Astúries, a Lleó i en algunes zones dels Balcans.
f
Música