germà de la vida comuna

f
m
Cristianisme

Membre d’una comunitat relgiosa sorgida del corrent espititual de la Devotio Moderna, fundada i organitzada a Deventer per Geert Groote i Florens Radewijns vers el 1380.

Aprovada el 1401, s’escampà pels Països Baixos i l’Alemanya nord-occidental. Els germans de la vida comuna es guanyaven la vida amb la transcripció de llibres litúrgics, bíblics i edificants i volien viure la vida religiosa sense la vinculació dels vots. Per això foren perseguits pels mendicants i pel canceller Joan Gerson, el qual intentà d’obtenir-ne la supressió en el concili de Constança. Una branca intentà d’obviar a aquestes dificultats, i donà lloc als canonges regulars a Windesheim. Tingueren també branca femenina, i entre els seus membres es destacà Gabriel Biel. Desaparegueren al s XVI.