El 934 el comte Sunyer cedí a la catedral de Girona i als seus bisbes un terç del benefici de la moneda encunyada a Girona i el dret d’encunyar-ne, tot reservant-se el dret d’encunyar-ne ell mateix; hi ha testimonis des de mitjan segle X de diners i d’òbols gironins d’argent, encunyats probablement pels bisbes tot i que, paral·lelament a ells, en bateren també els comtes de Barcelona-Girona-Osona. Però a la fi del s XII la moneda gironina desaparegué, substituïda per la barcelonesa. Bé que inicialment el diner gironí equivalia al barcelonès, a mitjan s XII un sou barcelonès valia 16 diners gironins. Els tipus són molt diversos, imitació dels carolingis i dels bizantins. L’any 1410 Girona fou taller monetari reial ocasional, en disposar Martí l’Humà que s’hi batessin coronats (coronat) amb moneders vinguts de Perpinyà. Durant la guerra civil catalana del s XV fou taller d’emergència de Joan II. Al reducte de la Força hom hi baté florins d’or amb la menció Civitas Gerunde (els altres florins porten només la marca de taller), croats d’argent (no coneguts) i diners de billó que aviat foren coneguts amb el nom de rocabertins ( rocabertí), per tal com l’emissió fou promoguda pel capità de Joan II, Pere de Rocabertí. Els rocabertins s’escamparen per l’Empordà, però la seva llei fou rebaixada fraudulentament i el mateix Joan II els hagué de reconèixer un valor de curs de mig diner, cosa que no impedí que fossin rebutjats. L’any 1463 Joan II concedí a la ciutat llicència per a batre moneda local, tot aprofitant l’equipament de la seca d’emergència. El privilegi fou reiterat per Ferran II el 1481 i pels monarques posteriors. Les primeres emissions de menuts locals foren fetes tot remarcant els vells rocabertins i després hom passà a encunyar altres monedes, la llei de les quals empitjorà progressivament. Cap al final del regnat de Ferran II el tipus s’havia fixat amb la testa del rei a l’anvers i les armes de Girona al revers i era de coure pur. Els excessos en les emissions i les protestes de Barcelona conduïren, en temps de Carles I, a traspassar la fabricació a Barcelona. La manca d’aliatge d’argent féu desacreditar els menuts gironins. L’any 1622 la ciutat tenia recollides prop de 90 000 lliures de menuts que vengué a Barcelona en canvi d’ardits i d’un pagament addicional. El 1640 hom baté peces de cinc rals i de cinc sous d’argent i fou represa l’emissió de coure en sisens (peces de sis diners), dels quals foren encunyades quantitats importants fins el 1645. Novament la moneda d’aram caigué en descrèdit i fou rebutjada pel mercat. L’any 1648 la ciutat vengué a Barcelona 127 000 lliures en sisens, al preu de 38 000 lliures. Amb aquesta segona experiència cessaren definitivament les emissions locals gironines, excepció feta de la de peces de quatre rals castellans (amb menció Gerunda Fideliss[ima]), feta el 1653 sota el setge francès, i les de duros d’argent fetes el 1808 i el 1809 sota el setge napoleònic.
f
Numismàtica i sigil·lografia