Tenen el cos allargat i cilíndric, amb la boca circular i suctora, proveïda de dents còrnies. La pell és nua i viscosa, sense aletes i amb parelles les senars poc desenvolupades. Presenten set obertures branquials a cada costat del cos, que comuniquen amb les cambres branquials. Són ectoparàsites. La larva rep el nom d'ammocet. La llamprea de mar (Petromyzon marinus) ateny uns 60-80 cm de longitud i té el cos cilíndric, amb la cua comprimida lateralment i amb dues aletes dorsals separades. És de color gris jaspiat de fosc al dors i blanquinós al ventre. A l’embut bucal hi ha cercles de dents punxegudes. Migra cap als rius per fresar. És capturada per la seva carn, gustosa i rica en greixos. Habita a la Mediterrània, a la mar Negra i a l’Atlàntic. La llamprea de riu (Lampetra fluviatilis) ateny uns 30-35 cm; en les novelles les aletes dorsals són separades, i en les adultes arriben a tocar-se. El dors és d’un blau verdós fosc, els flancs són argentats i brillants i el ventre és blanquinós. És migrant anàdroma. Habita sobretot a França, Alemanya, les illes Britàniques i Suècia. Al Danubi hi ha tres espècies de llamprees que habiten sempre a les aigües dolces: la llamprea del Danubi (Eudontomyzon danfordi), la llamprea ucraïnesa (Eudontomyzon mariae) i la llamprea de Vladykov (Eudontomyzon vladykovi). La llamprea de rierol (Lampetra planeri, Lampetra zanandreai) habita als rierols de muntanya.
f
Ictiologia