llançadora espacial

f
Astronàutica

Enlairament del STS-1 mitjançant una llançadora espacial

Nasa

Sistema de transport espacial basat en la idea de coet recuperable.

Consisteix, essencialment, en un vehicle espacial de forma sensiblement similar a la d’una aeronau, que és llançat amb l’ajut de l’impuls d’un conjunt accelerador (un tanc exterior més dos coets acceleradors o SRB [Solid Rocket Booster]), el qual se separa del vehicle quan ha estat assolida l’òrbita desitjada (el tanc exterior es destrueix en caure, i els SRB són recuperats); un cop completada la missió programada, el vehicle retorna a terra tot planant, i aterra en una pista de dimensions especials.

Etapes successives d’un vol de la llançadora espacial

© Fototeca.cat

La idea fonamental que estimulà l’engegada del projecte nord-americà Space Shuttle (llançadora espacial) impulsat per la NASA, fou la d’abaratir el cost dels programes espacials basats en els coets no recuperables; a més de les aplicacions militars, la llançadora fou pensada com el sistema ideal per a la col·locació en òrbita de satèl·lits, i, àdhuc, per a la reparació en òrbita dels ginys anteriorment satel·litzats, i, també, com a sistema eficaç per a determinar la rendibilitat dels usos industrials de l’espai i com a plataforma de transport per al proveïment de les estacions espacials permanents Mir (entre 1992 i 2001) i EEI (des dels seus inicis fins al 2011).

La NASA construí fins el 1985 quatre unitats de la llançadora espacial nord-americana: el Columbia, el Challenger - i el seu substitut, l'Endeavour -, el Discovery, i l'Atlantis. El CNES francès desenvolupa els estudis per a la consecució del projecte de la llançadora europea Hermes, finalment desestimat arran de l’acord de col·laboració entre els EUA i Rússia per a la construcció de l’Estació Espacial Internacional.

El programa nord-americà començà el 12 d’abril de 1981 amb la nau Columbia (STS-1, sigla del primer vol del Space Transport System), i el primer vol operacional (STS-5) tingué lloc pel novembre del 1982. L’explosió de la nau nord-americana Challenger, esdevinguda pel gener del 1986, alentí considerablement el desenvolupament del programa de la llançadora espacial. Entre el març i el juliol de l’any 2011 la NASA clausurà totes les missions del programa de llançadores espacials encara en actiu (l'Endeavour, el Challenger i l'Atlantis). A causa dels enormes costos, hom projectà transferir la construcció i l’operació dels transbordadors espacials a companyies privades. Mentrestant, les naus russes Sojuz es feren càrrec de les tasques de proveïment i manteniment de l’EEI.