Fou introduïda en els Jocs Olímpics del 1896, tot i que la distància moderna de les maratons s’establí en els Jocs Olímpics de Londres del 1908 i representa la distància des del castell reial de Windsor fins a l’estadi de White City. El nom fa al·lusió a la cursa que, segons la tradició, feu un soldat atenès fins a Atenes —que caigué mort immediatament després d’haver acomplert la seva missió— per a anunciar la victòria sobre l’exèrcit persa en la batalla que havia tingut lloc a Marató.
A Catalunya, el 30 de gener de 1910 se celebrà la primera marató de l’Estat espanyol. Tingué lloc al velòdrom Parc d’Esports de Barcelona, i fou disputada per quatre corredors. Només dos la finalitzaren, i el guanyador, l’atleta francès Robert Boix, establert a la Ciutat Comtal, ho feu en un temps de 3 hores i 52 minuts. La següent marató es disputà tres anys després, el 1913. Als Països Catalans se celebren maratons, entre d’altres, a Barcelona, Empúries, València, Castelló i Palma.
El 8 d’octubre de 2023 el kenyà de 23 anys Kelvin Kiptum establí un nou rècord mundial de la prova a la marató de Chicago (EUA) amb un temps de 2.00.35 h, que quedà batut el 26 d’abril de 2026, pel també kenyà Sabastian Sawe, qui a la marató de Londres feu història en establir el rècord mundial per sota de les dues hores (1.59.30 h). En categoria femenina, l’etíop Tigst Assefa també establí el rècord (2.15.41) de la prova en la marató de Londres del 2026, baixant en 10 segons l’anterior rècord que ostentava ella mateixa des de la marató celebrada també a Londres el 2025.
El 8 d’octubre de 2023, el kenyà Kelvin Kiptum, de 23 anys, establí a la marató de Chicago el rècord mundial masculí de la distància, amb un temps de 2.00.35 h. Aquesta marca fou superada el 26 d’abril de 2026 pel també kenyà Sabastian Sawe, que guanyà la marató de Londres amb 1.59.30 h i es convertí en el primer atleta a córrer una marató oficial per sota de les dues hores. En la categoria femenina, l’etíop Tigst Assefa establí en la mateixa edició de la marató de Londres el rècord mundial en cursa exclusivament femenina, amb 2.15.41 h, nou segons menys que la marca que ella mateixa havia fixat a Londres el 2025.