i mecànica | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

mecànica

mecánica (es), mechanics (en)
substantiu femeníf
Indústria i tecnologia
mecánica (es), mechanics (en)
mecànica mec
Branca de la física que estudia el canvi de lloc, el desplaçament o el moviment locatiu (i, en general, el moviment) tant dels cossos com dels corpuscles microfísics.

Comprèn dues parts: la cinemàtica i la dinàmica. La primera estudia només les relacions geomètriques i cronomètriques en els moviments. La segona, la principal, té per objecte la interacció mecànica, és a dir, el procés físic pel qual dos mòbils o més es modifiquen mútuament el moviment (llur direcció, llur velocitat), i això té lloc mitjançant un camp (gravitatori, elèctric, nuclear). Ambdues parts, de fet, es complementen, puix que, mentre les modificacions del moviment són cinemàtiques, la cinemàtica necessita, per part seva, un referencial, sòlid immutable (per exemple, la Terra) constituït per un conjunt d’interaccions. Des del punt de vista didàctic hom acostuma a introduir dues altres parts de mecànica: la cinètica, que, considerant magnituds tals com la massa, l’impuls, l’energia cinètica i el moviment d’inèrcia, fa d’intermediari entre la cinemàtica i la dinàmica, i l'estàtica, que tracta de l’equilibri d’un conjunt de cossos immòbils sotmesos a diverses interaccions que es compensen, i constitueix, doncs, un cas particular de la dinàmica. Des d’un punt de vista quantitatiu, la intensitat d’una interacció és expressada tradicionalment per la seva força, però sovint, sobretot en física moderna, quan la força depèn només de la distància mútua entre mòbils, també és expressada per l'energia potencial. La importància de la mecànica consisteix en el fet que tota transformació fisicoquímica engloba un canvi de lloc, bé que en general no s’hi redueix. Així, en química, la costa essencial és el canvi qualitatiu (de la mescla d’hidrogen i oxigen en aigua, per exemple), i no pas l’accessori desplaçament dels àtoms. La reducció de la física entera a la mecànica, teoria coneguda com a mecanicisme, fou el gran error de la ciència dels s. XVII a XIX, o almenys de la majoria dels físics d’aquests segles.

Taula cronològica dels principals avenços de la mecànica

1586 Stevin basteix els fonaments de l’estàtica
1636 Publicació dels Diàlegs de Galileu, amb els fonaments de la dinàmica
1644 Torricelli inventa el baròmetre
1648 Pascal estableix l’existència del buit
1657 Huygens aplica el pèndol a la rellotgeria
1660 Boyle relaciona el volum d’un gas amb la seva pressió
1672 Von Guericke inventa la bomba d’aire
1678 Hooke estableix les bases de l’elasticitat
1686 Leibniz introduiex la noció d’energia cinètica
1687 Newton publica els Principia mathematicae
1788 Lagrange publica la Mécanique analytiqeu
1798 Cavenidsh observa la gravitació i determina de la Terra
1851 Foucault experimenta el seu pèndol
1852 Foucault construeix el giroscopi

Col·laboració: 
GVa
Llegir més...