metahemoglobinèmia

f
Patologia humana

Acumulació patològica en la sang de metahemoglobina que es produeix per la transformació del ferro ferrós (Fe**) a ferro fèrric (Fe***) tot produint una desnaturalització de l’hemoglobina, que es torna incapaç de transportar oxigen als teixits.

En condicions normals aproximadament un 1% de l’hemoglobina es troba en forma de metahemoglobina; diferents enzims asseguren la seva transformació permanent a hemoglobina funcional. Les causes més freqüents poden ésser adquirides per tòxics, com clorats, anilines, nitrats i sulfamides, i constitucionals per un dèficit congènit de diaforases o per una anomalia hereditària de l’hemoglobina. La manifestació clínica principal és la cianosi.