i micologia | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

micologia

micetologia, micología (es), mycology (en)
substantiu femeníf
Botànica
micetologia, micología (es), mycology (en)
botànica bot
Part de la botànica que estudia els fongs.

L’estudi clàssic dels fongs arrenca dels treballs de Jacob Christian Schaeffer (1718-90) i de Pierre Bulliard (1752-93). Joseph Henry Léveillé (1796-1870) n'aprofundí l’estudi anatòmic i Elias Magnus Fries (1794-1878) en posà les bases de la taxonomia moderna (Epicrisis systematica mycologici, 1836-38). La introducció dels nous criteris basats en els caràcters microscòpics deu molt a Narcisse Patouillard (1854-1926) i a Lucien Quélet (1832-99), que estudiaren els basidiomicets, a Émile Boudier (1828-1920), que es dedicà als ascomicets, i a Louis René Tulasne (1815-85), que estudià els fongs hipogeus i el polimorfisme dels fongs. Ficòlegs com Ph.van Tieghem i Pierre Dangeard n'investigaren la reproducció i estudiaren els fongs aquàtics. L’italià Pier Andrea Saccardo (1845-1920) estudià els deuteromicets i reuní el saber taxonòmic del seu temps en el llibre Sylloge fungorum omnium hucusque cognitum (1882-1925). Entre el 1927 i el 1933, Giacomo Bresadola (1843-1929) publicà la seva gran Iconographia mycologica. En l’estudi de la biologia i la citologia dels fongs, que es beneficià de les tècniques creades per Pasteur, es destacaren, ultra Dangeard, René Maire (1878-1949), Antoine Guilliermond (1876-1945), Ferdinand Moreau, A.Quintanilha i A.H.R.Buller, el qual estudià el comportament dels fongs. En la micologia actual, molt diversificada, es destaquen Rolf Singer, A.von Arx, C.S. Alexopoulos i F.K.Sparrow en l’estudi dels fongs aquàtics i R.W.G.Dennis i R.P.Korf en l’estudi dels ascomicets. A l’Estat espanyol, cal destacar les aportacions de Telesforo de Aranzadi (1860-1945) i de Blas Lázaro Ibiza (1858-1921). En l’estudi dels fongs paràsits es destacà Romualdo González Fragoso (1862-1928). El coneixement dels fongs dels Països Catalans tingué, d’una banda, algunes aportacions d’Aranzadi, González Fragoso i Arturo Caballero Segarés (1877-1950), i s’afermà amb la labor de Joaquim Codina i Viñas, que fou encoratjat per Pius Font i Quer, amb el qual publicà Introducció a l’estudi dels macromicets de Catalunya (1930). Fou important la realització, per part de Font i Quer, del Primer Pla Quinquennal Micològic (1931-35), dins el qual s’inscriviren els viatges d’exploració a Catalunya d’Arthur A.Pearson (el 1930), de René Maire (el 1931 i el 1933), de Roger Heim (el 1932) i de Rolf Singer (el 1934), que fou professor a la Universitat Autònoma de Barcelona. Aquesta fructífera vinguda d’especialistes estrangers fou continuada a la postguerra espanyola amb les invitacions d’André Bertaux (1900-65), que vingué el 1961, i de Georges Malençon i Raimond Bertault, que exploraren el País Valencià, les Illes i l’interior del Principat (1969, 1970, 1973, 1974, 1977 i 1978). L’estada repetida d’aquests especialistes inicià una represa de la micologia catalana, tot just apuntada els anys precedents pels treballs de T.M.Losa España i J.M.Losa Quintana i Santigo Llensa i de Gelcen. Des del 1961, l’Institut Botànic de Barcelona reprengué les activitats de divulgació micològica iniciades el 1931 per Font i Quer, que consten actualment de cursets i exposicions de fongs, que tenen lloc cada tardor. El 1972 fou fundada a Barcelona la Societat Catalana de Micologia i a la Catalunya del Nord són actives l’Association Mycologique Charles Flahault i la Société Mycologique des Pyrénées Meditérranéennes.

Col·laboració: 
XLlP / R
Llegir més...