L’estudi clàssic dels fongs arrenca dels treballs de Jacob Christian Schaeffer (1718-90) i de Pierre Bulliard (1752-93). Joseph Henry Léveillé (1796-1870) n'aprofundí l’estudi anatòmic i Elias Magnus Fries (1794-1878) en posà les bases de la taxonomia moderna (Epicrisis systematica mycologici, 1836-38). La introducció dels nous criteris basats en els caràcters microscòpics deu molt a Narcisse Patouillard (1854-1926) i a Lucien Quélet (1832-99), que estudiaren els basidiomicets, a Émile Boudier (1828-1920), que es dedicà als ascomicets, i a Louis René Tulasne (1815-85), que estudià els fongs hipogeus i el polimorfisme dels fongs. Ficòlegs com Ph.van Tieghem i Pierre Dangeard n'investigaren la reproducció i estudiaren els fongs aquàtics. L’italià Pier Andrea Saccardo (1845-1920) estudià els deuteromicets i reuní el saber taxonòmic del seu temps en el llibre Sylloge fungorum omnium hucusque cognitum (1882-1925). Entre el 1927 i el 1933, Giacomo Bresadola (1843-1929) publicà la seva gran Iconographia mycologica. En l’estudi de la biologia i la citologia dels fongs, que es beneficià de les tècniques creades per Pasteur, es destacaren, ultra Dangeard, René Maire (1878-1949), Antoine Guilliermond (1876-1945), Ferdinand Moreau, A.Quintanilha i A.H.R.Buller, el qual estudià el comportament dels fongs. En la micologia actual, molt diversificada, es destaquen Rolf Singer, A.von Arx, C.S. Alexopoulos i F.K.Sparrow en l’estudi dels fongs aquàtics i R.W.G.Dennis i R.P.Korf en l’estudi dels ascomicets. A l’Estat espanyol, cal destacar les aportacions de Telesforo de Aranzadi (1860-1945) i de Blas Lázaro Ibiza (1858-1921). En l’estudi dels fongs paràsits es destacà Romualdo González Fragoso (1862-1928). El coneixement dels fongs dels Països Catalans tingué, d’una banda, algunes aportacions d’Aranzadi, González Fragoso i Arturo Caballero Segarés (1877-1950), i s’afermà amb la labor de Joaquim Codina i Viñas, que fou encoratjat per Pius Font i Quer, amb el qual publicà Introducció a l’estudi dels macromicets de Catalunya (1930). Fou important la realització, per part de Font i Quer, del Primer Pla Quinquennal Micològic (1931-35), dins el qual s’inscriviren els viatges d’exploració a Catalunya d’Arthur A.Pearson (el 1930), de René Maire (el 1931 i el 1933), de Roger Heim (el 1932) i de Rolf Singer (el 1934), que fou professor a la Universitat Autònoma de Barcelona. Aquesta fructífera vinguda d’especialistes estrangers fou continuada a la postguerra espanyola amb les invitacions d’André Bertaux (1900-65), que vingué el 1961, i de Georges Malençon i Raimond Bertault, que exploraren el País Valencià, les Illes i l’interior del Principat (1969, 1970, 1973, 1974, 1977 i 1978). L’estada repetida d’aquests especialistes inicià una represa de la micologia catalana, tot just apuntada els anys precedents pels treballs de T.M.Losa España i J.M.Losa Quintana i Santigo Llensa i de Gelcen. Des del 1961, l’Institut Botànic de Barcelona reprengué les activitats de divulgació micològica iniciades el 1931 per Font i Quer, que consten actualment de cursets i exposicions de fongs, que tenen lloc cada tardor. El 1972 fou fundada a Barcelona la Societat Catalana de Micologia i a la Catalunya del Nord són actives l’Association Mycologique Charles Flahault i la Société Mycologique des Pyrénées Meditérranéennes.
f
Micologia