Tenen els tarsos forts i relativament alts, les potes inserides força enrere, el bec curt i alt en la base, plomatge poc conspicu i idèntic en ambdós sexes. Són bàsicament herbívors, més terrestres que nedadors, gregaris, fan una sola muda anual i tenen una notable tendència a la migració. Nien a terra i en penya-segats, i quan migren volen en formacions en forma de V invertida o en filera.
L’oca comuna o vulgar (Anser anser) fa uns 85 cm, té el plomatge de tons grisos i les potes de color de rosa. Habita a prop d’aiguamolls. És l’avantpassat de la majoria de les races d’oca domèstica. N'existeixen dues subespècies: l’oriental, que té el bec rosat i habita a l’Àsia Menor i a l’Àsia central, i l’occidental, de bec ataronjat, que habita a l’Europa septentrional i oriental, i que a l’hivern és comuna, en nombre reduït, en determinats indrets dels Països Catalans, com l’illa de Buda.
Oca domèstica
tiyumq (cc-by-nc-4.0)
L’oca salvatge (Anser fabalis) és més fosca i té el bec groc i tacat de negre, i les potes ataronjades. Habita a l’Europa septentrional i hiverna a l’Europa central i la Mediterrània oriental i central. És ocasional als Països Catalans.
L’oca domèstica (Anser anser domesticus) ha estat utilitzada pels humans com a au de corral per la seva carn, ous i plomes des de temps remots.