És un gas inestable, d’olor penetrant, que es descompon per sobre de la seva temperatura crítica donant oxigen O2: O3 →3/2 O2 + 34 kcal/mol. Es forma a les capes altes de l’atmosfera quan l’oxigen absorbeix radiació ultraviolada. Comercialment, hom l’obté per descàrregues elèctriques en el si d’oxigen mitjançant ozonitzadors. És un dels oxidants més forts conegut, que porta a la majoria de composts inorgànics a llur estat de màxima oxidació. Quant als composts orgànics, reacciona amb les olefines addicionant-s’hi per a formar ozònics en la reacció d'ozonòlisi. És tòxic àdhuc a molt petita concentració. Hom l’empra com a bactericida i fungicida, en el tractament d’aigües i en atmosferes per a conservar ous. Malgrat el seu elevat cost, és també emprat industrialment en l’ozonòlisi de fenols i olefines i en la producció d’òxids metàl·lics.
m
Química