i pallasso | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

pallasso | pallassa

payaso -sa (es), clown, buffoon, (en)
substantiu masculím
substantiu femeníf
payaso -sa (es), clown, buffoon, (en)
pallasso
© Aldo Zardini / Fotolia.com
espectacles espect
Artista còmic, maquillat d’una manera exagerada i abillat estrafolàriament, que als circs representa pantomimes bufes, fa acrobàcies, interpreta música, etc.

N'hi ha de dues menes: el clown i l'august. En les peces del teatre anglès antic el clown era un personatge còmic, anàleg al gracioso de la comèdia castellana, a l'arlecchino de la farsa veneciana, al pulcinella napolità, a la lustige Person alemanya i al fol o badin francès medieval. Era descortès, apallissat, estúpid i tossut, però no mancava d’una certa astúcia camperola. No trigà gaire a afegir al seu repertori habitual de pallassades grolleres, bufetades i puntades de peu alguns exercicis d’agilitat i d’acrobàcia, salts i cabrioles, fins que aquestes darreres habilitats predominaren sobre les activitats còmiques, i el clown esdevingué el pallasso de cara enfarinada, que en la parella clàssica clown-august representa el paper del llest. Als Països Catalans, els principals conreadors d’aquest gènere han estat Josep Andreu i Laserre, conegut mundialment amb el nom artístic Charlie Rivel i que inicialment havia actuat juntament amb dos germans seus amb el nom d’Andreu; Francesc Oliveras (Barcelona 1919), que ha actuat per Europa en un número de triples barres fixes, juntament amb els seus fills, i com a imitador de Groucho Marx, i Enric Canut (Barcelona 1904), conegut amb el nom artístic Canuto i que, juntament amb Joan Barta, formà una parella anomenada Els Keystone, que arribà a ésser molt coneguda. A partir dels anys setanta aquest gènere artístic ha experimentat un revifament amb l’aparició dels Germans Poltrona (Jaume Mateu i Bullich —Tortell Poltrona— Barcelona 1955, i Antoni Papiol i March —Claret Poltrona— Barcelona 1954), el grup Picapuça, el Dr. Solé, la parella Boni i Carolli i la companyia ambulant Circ Cric (1981-83), de vida efímera, però que ha creat una interessant escola dins l’art del pallasso català.

Col·laboració: 
SGa / R
Llegir més...