Pioner de l’anomenat circ contemporani tingué, l’any dels seus inicis, una existència itinerant, i rebé, entre d’altres, el suport de Joan Miró, Xavier Fàbregas, Charlie Rivel i Joan Brossa, però les elevades despeses l’obligaren a tancar el 1982. Tanmateix, els seus integrants continuaren protagonitzant nombroses actuacions i iniciatives amb la mateixa filosofia, com ara el Festival Internacional de Pallassos de Cornellà, del qual Tortell Poltrona fou l’impulsor i director en les dues primeres edicions (1984 i 1986), i també l’ONG Pallassos sense Fronteres. El 1995 Tortell Poltrona i Montse Trias fundaren el CRAC (Centre de Recerca de les Arts del Circ), seu estable del Circ Cric a Sant Esteve de Palautordera que, amb suport institucional, produí diversos espectacles (La Gran Repris, 1995; In Fraganti, 1996; Miratges, Mentides i Misteris, 1997; La nit de les mil llunes, 1998; Les noces, 1999; Tot esperant Godot, 1999; Ui ara!..., 1999).
Entre els anys 2002 i 2007 feu sis gires amb un total de 300.000 espectadors i aquest darrer any, a causa de dificultats burocràtiques i d’indefinició en el suport institucional, anuncià l’aturada de les activitats. Després d’un parèntesi de gairebé un any, al maig del 2008 fou acordada la represa del Circ Cric i del CRAC, amb seu estable a Sant Esteve de Palautordera, etapa inaugurada amb l’espectacle Circ Cric al Parc Natural del Montseny. El setembre del 2010 reprengué per primer cop en més de tres anys les gires. El 2009 estrenà a la carpa del CRAC l’espectacle 35 anys fent el pallasso, amb què Tortell Poltrona celebra tots aquests anys de dedicació al circ.
La seva tasca ha estat reconeguda àmpliament, amb guardons com el Premi Nacional de Circ de la Generalitat de Catalunya (2005) i el que el 2008 li concedí Rosa Sensat.