Els mascles atenyen de 100 a 125 cm (sense comptar la falsa cua, formada per les supracaudals) i tenen el cap, el coll i el pit de color blau metàl·lic, les parts superiors grisenques amb ratlles fosques i les ales i la resta del cos marró fosc; presenten un plomall al cap; les supracaudals poden atènyer 150 cm, són d’una gran bellesa i poden ésser desplegades en ventall durant les exhibicions nupcials.
Les femelles no arriben als 100 cm, són de plomatge inconspicu, tenen el plomall del cap més reduït i llurs supracaudals són de dimensions normals. És originari de Sri Lanka i del sud de l’Índia, però ja era conegut pels grecs i els romans, que l’aclimataren a Europa com a ocell semidomèstic. Actualment és freqüent als parcs com a ocell d’adornament i hom n’ha aconseguit diverses varietats (blanca, d’ales negres, etc.).
Paó representat a l’església de San Vitale de Ravenna
Símbol de la vanitat, fou usat a l’antigor com a motiu ornamental i atribut de la deessa Juno. L’art paleocristià i bizantí, inspirant-se en el persa, l’utilitzà com a imatge de la immortalitat de l’ànima o de la volta del cel, sobretot en els sarcòfags d’Aquileia (segle IV) i de Ravenna (segle VI). Com a tema iconogràfic retornà especialment amb el simbolisme i el Modernisme, en part per influència de la pintura japonesa.