Anomenada també frambèsia, després de 3-6 setmanes d’incubació, apareix una pàpula ulcerosa en el punt d’inoculació, i al cap de 6-10 setmanes surten papil·lomes múltiples a la cara, al pit i a les extremitats. Les pàpules es poden ulcerar i donar lloc a lesions destructives òssies i cutànies. Es transmet per contacte directe amb persones infectades, i també per insectes portadors del bacteri, com les mosques, que entren en contacte amb petites ferides a la pell. Apareix en zones densament poblades i amb males condicions higièniques, i afecta sobretot infants i joves de menys de vint anys. Hom estima que els anys cinquanta entre 50 i 150 milions de persones havien contret la malaltia.
El 1952 l’OMS dugué a terme una campanya intensiva a base d’injeccions de penicil·lina en uns 50 estats que reduí la malaltia a uns 2,5 milions de casos (1964). Posteriorment, hi ha hagut rebrots en zones del sud del Pacífic. L’any 2012 es presentà un nou tractament basat en l’azitromicina, un antibiòtic molt utilitzat per a l’otitis, la pneumònia i altres infeccions. Amb l’administració oral d’una única dosi d’aquest antibiòtic s’aconsegueix sovint el guariment de la malaltia, cosa que simplifica enormement el tractament, atesos el seu baix cost i la situació remota dels nous brots. Aquest tractament fou desenvolupat i aplicat amb èxit pel metge català Oriol Mitjà a l’illa de Lihir (Papua Nova Guinea).