i piridina | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

piridina

C5H5N
substantiu femeníf
C5H5N
química orgànica quím org
Compost heterocíclic consistent en un anell de sis membres insaturat que conté un àtom de nitrogen.

És un líquid incolor d’olor empireumàtica, que bull a 115,5°C i té una densitat de 0,978. És soluble en l’aigua, alcohol, èter i benzè. Hom l’obté per destil·lació del quitrà de l’hulla i, sintèticament, a partir de l'acetaldehid i l’amoníac. La piridina té caràcter aromàtic i presenta una energia de ressonància de 23 kcal/mol. Atès que el parell electrònic del nitrogen no forma part del sextet aromàtic de la molècula, presenta propietats bàsiques i forma sals, dites de piridini , estables amb els àcids minerals. A causa del caràcter més electronegatiu del nitrogen, la piridina presenta una reactivitat diferent a la del benzè, i experimenta substitucions electròfiles, com bromació i sulfonació, en la posició β, i substitucions nucleòfiles, com l’aminació, en les posicions αi γ. És estable, com el benzè, a l’oxidació, mentre que la reducció catalítica de la piridina i els seus derivats a piperidines ocorre generalment amb més facilitat que la reducció corresponent dels derivats del benzè. Presenta excel·lents propietats com a dissolvent per la seva polaritat i caràcter bàsic. És també emprada en la síntesi de productes farmacèutics, com a agent impermeabilitzant, desnaturalitzant per a l’alcohol. Actua també com a catalitzador i per a la neutralització d’àcids en nombroses reaccions orgàniques.Té la fórmula

Llegir més...