i pluja | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

pluja

lluvia (es), rain (en)
substantiu femeníf
Meteorologia
lluvia (es), rain (en)
Pluja
© C.I.C.-Moià
meteorologia meteor
Precipitació en forma de gotes d’aigua que cauen dels núvols.

En el procés de formació de la pluja, que és molt complex, resulta essencialment indispensable la presència de nuclis de condensació i que la temperatura sigui inferior al punt de rosada, per tal que les minúscules gotes que formen un núvol s’agrupin en gotes de pluja. El diàmetre de les gotes de pluja és molt variable, comprès generalment entre 0,5 i 1,5 mm, i depèn de la velocitat dels corrents ascendents que tenen lloc a l’interior dels núvols o a les capes atmosfèriques de sota d’ells. Quan les gotes tenen un diàmetre menor de 0,5 mm i són nombroses, la precipitació és anomenada plovisqueig , i no pot ésser confosa amb la precipitació que té lloc en forma de gotes petites però escasses i allunyades entre elles. Una pluja així indica que les gotes s’han format en un núvol d’altura considerable i cauen a través d’una capa d’aire relativament sec, de manera que algunes s’evaporen del tot i unes altres s’empetiteixen durant la caiguda, i permet de pensar que el procés de precipitació no ha estat gaire actiu. D’altra banda, quan les gotes són molt grosses, de diàmetre superior a 1,5 mm, i abundants en arribar a terra, tal com s’esdevé en els casos de tempesta, hom pot deduir que els processos de precipitació són molt actius, els núvols tenen molt de gruix i l’aire que hi ha sota és relativament humit. Quan la precipitació és de curta durada i amb intervals de cel clar, hom l’anomena xàfec , procedeix dels cumulonimbus i és senyal d’una estratificació inestable en la qual tenen lloc ràpids moviments verticals de l’aire.

Col·laboració: 
JoPP
Llegir més...