praxeologia

f
Filosofia

Ciència que estudia l’activitat racional, o humana, i que, a partir de l’observació dels condicionaments de l’acció, estableix les regles del comportament.

Adoptat pel sociòleg francès A.Espinas (1844-1922), el terme ha estat filosòficament desenvolupat sobretot per T.M.Kotarbiński (1886-1981), del cercle de Varsòvia, tot designant la ciència de l’acció eficaç i de les condicions d’aquesta eficàcia. Particular ascendència ha conegut la praxeologia entre l’escola marginalista, que ha fet de l’economia una part d’aquella; la praxeologia és, en aquest sentit, una ciència formal que té per objecte l’activitat racional destinada a maximitzar una finalitat amb mitjans escassos. Aquesta posició és contrària a la dels qui consideren l’economia com l’estudi de les relacions entre els homes i els béns a fi de satisfer les necessitats, relacions que defineixen el procés econòmic.