Els prefixos poden ésser adverbis o preposicions de la mateixa llengua, partícules heretades de formes llatines o gregues o bé, encara, elements grecs usats sobretot en la formació culta de neologismes. Els prefixos catalans que contribueixen a la formació de mots són: a, an, ante, anti, arxi-, avant, ben, bes, bi, bis, circum, con (co, col, com, cor), contra, des, dis, entre, es, ex-, extra, fora, in (i, il, im, ir), infra, inter, intra, mal, menys, mig, no-, per, post (pos), pre-, pro, prop, pseudo-, quasi-, re, semi, sobre, sota, sots-, sub, super, supra, trans (tras), ultra, vice-. I entre els més usats en la formació de neologismes: auto, hiper, hipo, macro, micro, mono, neo, pan, poli, proto, etc.
m
Gramàtica