El cap conté un parell d’antenes (llargues, amb 12 artells o més), un parell de mandíbules i dos parells de maxil·les; presenta també un nombre variable d’ocels, que poden ésser fusionats o bé absents en certes espècies, i dos òrgans sensitius (l’òrgan de Tömösvary i l’òrgan frontal). El tronc conté gonopodis a l’extrem posterior, espiracles dorsals (en l’escutígera) o laterals (en el centcames), que condueixen a tubs traqueals ramificats, un parell d’urpes prènsils, acabades en una ungla verinosa, i 15 o més potes marxadores. Tenen sexes separats i fecundació interna; el desenvolupament és anamòrfic en certs gèneres d’ovípars i epimòrfic —és a dir, les cries surten de l’ou amb el nombre complet de segments— en uns altres, que són vivípars. Es desplacen ràpidament, són lucífugs i durant el dia habiten sota les pedres, a la fullaraca o en coves. Són depredadors nocturns i carnívors, i es nodreixen de cucs de terra, insectes i cargols. Formen un grup molt nombrós, amb unes 2 500 espècies, al qual pertanyen l'escolopendra, el centcames i l'escutígera, molt representats als Països Catalans.
Aspecte general extern dels quilòpodes en visió dorsal (A) i ventral (B), i detall de la regió posterior d’un mascle; 1, antena; 2, càpsula cefàlica; 3, forcípula; 4, tergita del segment forcipular; 5, tergita del tercer segment del tronc; 6, pota; 7, tèlson; 8, coxostèrum forcipular; 9, esternita del vuitè segment del tronc; 10, pors coxals; 11, esternita del primer segment genital; 12, gonopodi; 13; penis; 14, valva anal
© fototeca.cat