rabec

rebab, rabel (es), rebeck (en)

m

Música

Antic instrument músic, mena de violí de tres cordes, afinades en quintes (sol, re, la), que hom tocava amb un arquet curt i corbat.

Pla per damunt i bombat per sota, s’estreny a poc a poc a mesura que s’apropa a les clavilles, sense tenir pròpiament un mànec. D’origen àrab (rabāb), fou introduït amb les primeres invasions musulmanes (s VIII); hom en substituí, però, la primitiva membrana de ressonància per una fullola.