regeneracionisme

m

Història

Corrent ideològic que es desenvolupà a l’Estat espanyol al final del segle XIX i principi del XX, precipitat de forma immediata pel desastre colonial del 1898 però amb un rerefons d’insatisfacció del sistema sociopolític i econòmic de la Restauració.

Propugnava la supremacia tècnica i administrativa sobre la política i la necessitat d’un dictador (fidelitat al principi d’autoritat). En realitat, hom hi propugnava, com tantes vegades, la revolució des de dalt. Les principals figures foren: J. Costa, el general Polavieja, Fernando Garrido, Lucas Mallada, Julio Senador i Macías Picaviesa.