Els àcids ribonucleics presenten una estructura molt semblant al desoxiribonucleic i, com aquest, tenen una importància capital en la síntesi de proteïnes. N’hi ha tres tipus principals: l’ARN missatger (ARNm), l’ARN ribosòmic (ARNr) i l’ARN transferidor (ARNt). Cadascun d’ells forma una fibra única, té un pes molecular característic i una determinada composició de bases. L’ARNm conté 4 tipus de base (adenina, guanina, citosina i uracil) i és sintetitzat en el nucli durant la transcripció. Els ARNt actuen com a molècules transportadores d’aminoàcids específics durant la síntesi proteica en el ribosoma mitjançant la formació d’aminoacil-ARNt; contenen unes 80 unitats de mononucleòtid (el pes molecular total és de 25.000, aproximadament) i, a més de les 4 bases anteriors, també fins al 10% d’altres de secundàries; en un extrem de la cadena hi ha en tots ells el mateix trinucleòtid (dues citosines i una adenina) i a l’altre extrem hi ha una resta d’àcid guanílic. L’ARNr forma fins al 65% dels ribosomes.
Les investigacions en biologia molecular, genètica i microbiologia han aportat noves dades al coneixement de l’estructura i funció de cada mena d’ARN. Així, hom té l’evidència que hi ha formes d’ARN de cadena doble, com és el cas del cromosoma de certs virus. Les bases nitrogenades s’hi aparellen, bé que les quantitats de bases complementàries no són sempre equivalents. L’ARN és susceptible de sofrir hidròlisi alcalina, contràriament al que s’esdevé amb l’ADN, conseqüència del radical hidroxil de més que té la ribosa en comparació amb la desoxiribosa, i que li impedeix de prendre una estructura tridimensional helicoidal. La funció de l’ARN transferidor consisteix a fer coincidir cada aminoàcid davant del codó d’ARN missatger que li correspon segons el codi genètic. Hom hi ha observat en bacteris una funció de protecció contra les alteracions induïdes a l’ADN per radiacions ultraviolades d’alta freqüència (200-300 nm). El seu pes molecular se situa entre 20.000 i 30.000 daltons. En el virus d’ARN anomenat del sarcoma de Rous, s’esdevé una duplicació i una transcripció inversa (comuna a tots els virus d’ARN cancerígens) que partint d’ARN lineal sintetitza un ADN circular.
En l’enginyeria genètica, hom parteix sovint de l’ARN missatger per a conèixer i sintetitzar l’ADN d’organismes per mitjà de l’enzim transcriptasa inversa (ADN-polimerasa ARN-dependent). L’ARN missatger té un pes molecular entre 2.000.000 i 3.000.000 de daltons, i ultra la seva funció d’informació que duu codificada, fa de suport de la fixació per a les proteïnes ribosòmiques. L’ARN ribosòmic és utilitzat en l’estudi de la taxonomia genètica, per a establir les relacions filogenètiques, especialment de les espècies molt allunyades pel fet que aquestes molècules presenten, comparativament, menys diferències en l’escala filogenètica.