rincocèfals

m
pl
Herpetologia

Únic ordre vivent de rèptils del superordre dels lepidosaures, caracteritzats pel fet de tenir dues fosses temporals completes, un ull pineal ben desenvolupat i vèrtebres de tipus amficèlic amb intercentres.

N'hi ha una única espècie vivent, el tuatara (Sphenodon punctatus), que actualment només es conserva en alguns illots del N de Nova Zelanda i gaudeix d’una protecció extrema, perquè corria el risc de desaparèixer. Es tracta de rèptils que poden arribar als 70 cm de longitud total i s’alimenten d’insectes i d’altres animals de petites dimensions. Habiten en galeries, que generalment comparteixen amb els petrells. L’estudi de fòssils mesozoics, del període juràssic, ha demostrat que les característiques primitives del grup no han variat al llarg de 200 milions d’anys. La filogènia clàssica aparella els rincocèfals amb els escatosos, deixa els crocodilians en una branca paral·lela (on també se situarien els ocells) de l’arbre evolutiu dels rèptils vivents, i situa els quelonis a la base d’aquest arbre evolutiu. Els últims estudis moleculars realitzats (una anàlisi de vint-i-quatre gens nuclears i d’ADN mitocondrial) i les conclusions que se'n deriven aparellen, en canvi, els crocodilians amb els quelonis i situen els escatosos a la base de l’arbre evolutiu dels rèptils vivents.