sabel·la

cuc emplomallat, Sabella sp (nc.)

f
Helmintologia

Gènere d’anèl·lids poliquets sedentaris, de la família dels sabèl·lids, amb el cos completament situat dins un tub cilíndric, mucós, membranós o corni, incrustat en la sorra o en el fang; ateny 1 cm de diàmetre i 100-250 mm de llargada.

El cos comprèn dues regions: la toràcica, amb pocs segments, i l’abdominal, amb segments nombrosos. El primer segment porta un coll del qual surt un gran plomall branquial, sensitiu, ramificat, multicolor i terminal, que volta la boca i s’obre en ventall. L’espècie principal del gènere, Sabella pavonina, molt comuna a les mars dels Països Catalans, a poca profunditat, és anomenada també cuc emplomallat.