salamandra

Salamandra sp (nc.), salamandra (es), salamander (en)

f
Herpetologia

Salamandra

© Fototeca.cat-Corel

Gènere d’amfibis urodels , de la família dels salamàndrids, d’aspecte robust i de longitud entre 8 i 24 cm, amb el cap i el cos ben diferenciats, el tronc allargat, amb quatre extremitats i amb la cua llarga i cilíndrica, de la qual se serveixen per a nedar.

Els adults no presenten brànquies i respiren per pulmons. Habiten llocs humits i ombrívols i s’alimenten de cucs, larves d’insectes i mol·luscs, que capturen al capvespre. Tenen glàndules que secreten substàncies tòxiques, les quals poden provocar la mort de petits animals i produeixen irritació a les mucoses de l’home. Durant l’hivern presenten letargia i a la primavera té lloc la reproducció. Són generalment ovovivípars i les larves que en neixen tenen brànquies i passen a l’aigua un període de llur vida. A Europa hi ha dues espècies, la salamandra comuna ( Salamandra salamandra ), de coloració molt característica, negra amb taques grogues, que hom sol trobar a les voreres dels camins després de la pluja, i la salamandra negra ( S.atra ), de coloració negra uniforme, que viu a zones altes, entre els 1 000 i els 3 000 m. Aquesta espècie és vivípara, i les femelles pareixen uns individus que són totalment iguals als adults, dels quals es diferencien solament per la mida. Només la salamandra comuna viu als Països Catalans. Relacionada des de temps antic amb el foc, hom atribuïa a la seva secreció cutània el poder d’extingir-lo i, encara avui, és creença popular que pot passar entre les flames sense cremar-se. En la càbala, hom la identificà amb l’esperit elemental del foc.