urodels

caudats, urodelos (es), Urodela (en)
m
pl
Herpetologia

Ordre d’amfibis de la subclasse dels lepospòndils.

Es caracteritzats perquè tenen el cap unit al cos per un coll curt, el tronc més o menys allargat i generalment proveït de quatre potes curtes de dimensions iguals, les anteriors amb quatre dits i les posteriors amb cinc, i una cua molt desenvolupada. Les dimensions oscil·len molt (entre 4 i 150 cm) segons les espècies. El cap és bastant petit, respecte al cos, deprimit i amb el musell arrodonit. Les potes poden ésser desproporcionadament curtes amb relació al cos, i en alguns casos, com en els sirènids, manquen les posteriors. Els dits poden ésser units per una membrana, o no, i ésser reduïts en nombre. La cua és sovint més llarga que la resta del cos, bé que en algunes espècies aquàtiques és més curta i comprimida. La pell és rica en glàndules mucoses i tòxiques i en cromatòfors, i és molt prima, car la respiració cutània és molt important i en alguns casos exclusiva. L’esquelet és molt semblant al dels anurs. Els manca el timpà, i la columna vertebral pot ésser constituïda fins per 100 vèrtebres. Les vèrtebres del tronc són unides a unes petites costelles, separades de l’estern. La zona sacra és formada per una sola vèrtebra, en contacte amb la cintura pelviana, i la regió caudal per un nombre variable de vèrtebres. La cintura escapular consta de coracoide, precoracoide, escàpula, suprascàpula i estern, i solament l’escàpula és ossificada. La cintura pelviana és cartilaginosa. L’aparell digestiu és semblant al dels anurs, amb llengua protràctil o no, en la disposició de les dents, que es troben en la maxil·la, en la mandíbula i fins i tot a vegades en el vòmer, els palatins, els pterigoides i els parasfenoides. L’aparell circulatori és molt semblant al dels anurs, però amb les aurícules imperfectament dividides i, per tant, amb barreja de sang. L’aparell respiratori larval és branquial, amb brànquies externes, i l’adult pot ésser mixt (pulmonar, cutani i orofaringi) o mancar de pulmons. En alguns casos hi ha persistència de les brànquies larvals. No emeten sons. L’aparell nerviós és igual que en els anurs, i els òrgans sensorials són menys desenvolupats. Els ulls són en tot iguals als dels anurs, i a l’aparell auditiu manquen l’orella mitjana, el timpà i la trompa d’Eustaqui. L’olfacte és poc desenvolupat en les espècies terrestres, i ho és més en les aquàtiques. Tenen el gust relativament desenvolupat, i els òrgans de la línia lateral ho són molt. Presenten sovint glàndules cutànies molt desenvolupades. L’aparell reproductor és molt semblant al dels anurs. Són unisexuals i dimorfs, bé que poc diferenciats. La fecundació, generalment interna, té lloc a l’aigua. Els mascles emeten espermatòfors, que recull la cloaca de les femelles, amb retenció dels espermatozoides i expulsió de la càpsula que els envoltava. Els ous són dipositats a l’aigua o a terra en grups i en nombre molt considerable, i no són incubats. Les larves són ja molt semblants als adults, i són aquàtiques. En uns pocs grups les larves no assoleixen mai l’estat adult, i poden reproduir-se (neotènia). Són els amfibis més lligats a l’aigua, i poden menar una vida activa amb temperatura que no baixi de 12°C. Són nocturns, i habiten en llocs humits i ombrívols, sota les pedres de les prades humides o en els tolls, rius de curs lent i llacs. Alguns són cavernícoles i hipogeus. Es nodreixen d’artròpodes, mol·luscs, cucs i larves, i aguanten molt poc la sequedat i les temperatures altes. Poden regenerar diferents parts del cos. L’ordre inclou moltes espècies de l’Àfrica nord-occidental, l’Amèrica del Sud i tot l’hemisferi septentrional.

Representants més importants de l'ordre dels urodels

família dels ambistòmids
Ambystoma tigrinum axolot
família dels salamàndrids
Salamandra sp salamandra
Salamandra atra salamandra negra
Salamandra salamandra salamandra comuna
Salamandra tergiditata
Chioglossa lusitanica salamandreta
Pleurodeles waltl
família dels tritònids
Triturus sp tritó
Triturus alpestris tritó alpí
Triturus boscai tritó boscà
Triturus cristatus tritó crestat
Triturus helveticus tritó palmat
Triturus marmoratus tritó marbrat
Euproctus asper tritó pirinenc
família dels amfiúmids
Amphiuma sp
família dels pletodònids
Plethodon sp
Hidromantes sp
Desmognathus sp