sanícula

Sanicula europaea (nc.)

f
Botànica

Planta herbàcia perenne, de la família de les umbel·líferes, que es fa en boscs, fondalades, etc, a les contrades humides d’Europa.

Ateny de 20 a 60 cm d’alçària. Les fulles són palmatipartides, amb el marge dentat, de flors blanques o rosades, molt petites, aplegades en umbel·les denses i arrodonides, semblants a glomèruls, les quals són disposades a la vegada en cimes umbel·liformes de tres o quatre radis, i de fruits amb agullons uncinats. És herba remeiera, amb virtuts anticatarrals, vulneràries i astringents.