Té l’aleta dorsal bastant pròxima a l’extrem anterior del cos i l’única anal és bastant pròxima al posterior. La seva mandíbula inferior és prominent. El seu dors és de color blavós o verd d’oliva i els flancs i el ventre són de color argentat brillant. Habita a les zones costaneres, a la cubeta occidental de la Mediterrània, a l’Adriàtica i, sobretot, a l’Atlàntic europeu, i migren poc, però en època reproductora descendeixen i es dispersen bastant. Els grans vols de sardines es formen a la primavera i a l’estiu, prop de la superfície costanera. Hom les captura, sobretot, mitjançant arts de ròssec, fixs o d’encerclament, un cop localitzada la posició de vol mitjançant l’observació de certes aus marines o dels cetacis, per llur fosforescència, amb sondes ultrasòniques, etc, o bé atraient-les amb potents focus lluminosos. La possible utilització futura de tanques elèctriques o de bombes de succió en permetrà grans captures. Llur gran valor nutritiu, el contingut en greixos i la formació de grans vols fan que hom en consumeixi grans quantitats (fresques, en conserva o fumades), i són emprades també en la fabricació de farina i d’oli de peix.
f
Ictiologia