saures

lacertilis, saurios (es), Sauria (en)
m
pl
Herpetologia

Saures (llangardaix)

© Fototeca.cat-Corel

Subordre de rèptils de l’ordre dels escatosos, de cos allargat cobert amb escates còrnies i de vegades òssies, amb cintura escapular i pelviana, normalment amb dos parells de potes pentadàctiles, que en alguns casos poden faltar o són atrofiades (famílies dels ànguids i dels escíncids).

Gairebé sempre tenen tres parpelles, que poden ésser transparents, una de les quals té funcions de membrana nictitant. Algunes espècies tenen ull parietal. Es reprodueixen des del mes de març fins al juny. Són animals ovípars; les femelles dipositen els ous en forats del sòl, els colguen i se'n desentenen totalment. Hi ha alguns representants que són ovovivípars (escíncids). S'alimenten de cucs o insectes vius, malgrat que alguns són frugívors i poden completar la dieta amb vegetals tendres. Són animals terrestres que habiten en zones càlides, on romanen llargues estones prenent el sol. A l’estació desfavorable presenten hibernació. Són inofensius i només el llangardaix verd i el llangardaix comú poden produir mossegades perilloses. Com a sistema de defensa tenen la fugida i la possibilitat de l’autoamputació de la cua, la qual poden desprendre amb molta facilitat per efecte d’una forta contracció muscular (i mentre el bellugueig de la cua distreu l’enemic, poden fugir) i la poden regenerar amb facilitat. Una cua regenerada es caracteritza per la manca dels anells regulars d’escates. Aquest subordre, que comprèn 2 700 espècies, és representat als Països Catalans per les famílies dels gecònids, lacèrtids, escíncids i ànguids.