La noció de senyoria, filla de l’estructuració economicosocial i política originada al Baix Imperi i desclosa obertament als segles medievals, presenta una natura múltiple, bé que no sempre perfectament delimitada. La senyoria personal significava el domini sobre uns homes subjectes al senyor per uns vincles de patrocini o encomanació personal, amb l’obligada càrrega d’uns obsequis o unes prestacions d’índole vària. La dominical o alodial es basava en la propietat de les terres conreades per serfs (colons, pagesos, etc) i comportava nombrosos drets sobre llurs conreadors, generalment adscrits al solar i obligats a variades càrregues de natura personal i reial. La jurisdiccional —basada ben sovint en l’anterior— comportava l’exercici, en major o menor grau, de certes funcions públiques per part del seu titular sobre tots els habitants en l’àmbit de la senyoria, fossin o no conreadors de les seves terres, i venia a constituir un districte autònom dins els quadres de l’administració pública. Les senyories jurisdiccionals foren definitivament abolides a Catalunya a l’inici del règim constitucional al s XIX, mentre que les alodials o territorials pogueren romandre com a grans propietats o latifundis d’índole civil.
f
Història