sirènids

m
pl
Herpetologia

Família d’amfibis de l’ordre dels urodels, de cos llarg, serpentiforme, semblant al de les anguiles, i que poden arribar a mesurar 90 cm de llargària.

Són proveïts únicament de les potes del davant, amb tres o quatre dits, i no tenen potes al darrere. Internament, són mancats de pelvis. Tenen brànquies fins i tot en estat adult. Aquàtics, viuen amagats sota roques o al fons de rierols o séquies. Es desplacen ajudant-se amb fortes ondulacions del cos i poden sortir, de forma esporàdica, de l’aigua. S'alimenten de cucs, llimacs i larves d’insectes, alevins de peixos i, a vegades, d’algues filamentoses. Hom creu que són de fecundació externa. A les èpoques de sequedat s’enterren al fons de les basses i poden romandre-hi fins dos mesos. La família comprèn dos gèneres: Siren i Pseudobranchus, que es diferencien pel nombre de dits i pel nombre de parells de brànquies. Siren té quatre dits i tres parells de brànquies, i Pseudobranchus, tres dits i un parell de brànquies. Habiten únicament a l’Amèrica del Nord.