tàpsia

Thapsia garganica (nc.), èdril

f
Botànica
Farmàcia

Planta herbàcia perenne, de la família de les umbel·líferes, de 30 a 220 cm d’alt, amb fulles dues o tres vegades pinnatisectes, de contorn triangular, amb flors grogues, disposades en umbel·les compostes, i amb fruits en diaqueni, amb dues ales laterals.

Creix en matollars i llocs incultes, a la regió mediterrània. L’arrel és oficinal; en infusió és emprada com a emètic i catàrtic, i la seva resina és aplicada externament com a revulsiu.