i toxicologia | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

toxicologia

toxicología (es), toxicology (en)
substantiu femení f toxicologia toxicol
Ciència quimicobiològica d’aplicació sanitària.

Estudia els verins, les metzines o els tòxics, és a dir, les substàncies que, en penetrar en l’organisme a una dosi relativament alta, una vegada o unes quantes vegades amb poc interval de temps, o en dosis petites reiterades durant molt de temps, causen efectes perjudicials en els éssers vius i fins i tot la mort perquè alteren algun equilibri bioquímic fonamental. Respecte a aquestes substàncies, la toxicologia n'estudia la procedència i la natura (vegetals, animals, minerals o artificials), les propietats físiques, químiques i biològiques, les vies de penetració en l’organisme (via oral, via respiratòria, via cutània, per les mucoses, per mitjà d’una injecció o via rectal), el metabolisme (distribució, localització, acció, biotransformació i eliminació) i les analitza (proves orientatives, mètodes microgràfics i histològics, fisiològics, microbiològics, químics i físicoquímics). També estudia la patologia de les intoxicacions, el tractament dels intoxicats, la lluita contra les intoxicacions i les qüestions legals, jurídiques, psicològiques i sociològiques relacionades amb els tòxics. El coneixement de les metzines és molt antic, i també el seu ús per a matar il·legalment o legalment (el cas de Sòcrates). El papir d’Ebers i les obres de Dioscòrides i de Galè inclouen temes toxicològics. L’ús de metzines fou molt divulgat en el Renaixement, cosa que donà lloc a l’aparició, al sXVII, de la toxicologia legal, per a assessorar els tribunals. El primer tractat científic (Traité des poisons ou Toxicologie générale) fou publicat en 1814-15 per Mateu Orfila i Rotger. Després d’ell la toxicologia assolí el nivell de ciència, si bé molt orientada al camp criminal. Destaquen les aportacions de James Marsh (anàlisi de l’arsènic), Claude Bernard (mecanismes d’acció dels tòxics), Karl R. Fresenius (anàlisi de verins inorgànics), Jean S.Stas (anàlisi d’alcaloides), Auguste A. Tardieu (mètodes fisiològics d’anàlisi) i Francesco Selmi (ptomaïnes). Actualment la toxicologia no és solament una ciència que s’ocupa d’emmetzinaments aguts individuals (accidentals o intencionats), sinó que és també una ciència d’interès col·lectiu que tracta d’intoxicacions, moltes vegades cròniques, que inclouen camps tan variats com ara la toxicologia bromatològica (contaminació d’aliments), la toxicologia agrícola (plaguicides, adobs), la toxicologia industrial (intoxicacions professionals per gasos, dissolvents, etc), la toxicologia dels medicaments (efectes secundaris indesitjables, incompatibilitats, interaccions amb aliments, consum abusiu o inadequat, sovint per automedicació, i ús per a suïcidis), les toxicomanies (drogues o estupefaents), les armes químiques i biològiques (contra l’home o la natura), la toxicologia de productes domèstics (raticides, detergents, cosmètics), els vegetals i animals verinosos, etc. Darrerament ha adquirit una gran importància la toxicologia ambiental o ecotoxicologia (aspectes toxicològics que afecten el medi).

toxicologia: principals substàncies tòxiques

Hi ha moltes substàncies potencialment tòxiques amb les quals hom pot estar en contacte, atès que el concepte de tòxic és relatiu i no solament depèn de la natura d’una substància, sinó de la quantitat i la freqüència amb què afecta l’organisme. És necessari, doncs, que els estats i els organismes internacionals (OMS, FAO, OIT) legislin, normalitzin i controlin tot el que fa referència als verins, d’una manera especial els que poden ésser cancerígens. És tasca essencial de la toxicologia l’avaluació de la toxicitat de les substàncies susceptibles d’afectar l’home, altres éssers vius o l’equilibri ecològic, tenint en compte els nivells i intervals previsibles d’exposició i els factors que la modifiquen, per tal de fixar els nivells de seguretat o d’innocuïtat. És difícil de conèixer els tractaments i els antídots adients per a qualsevol intoxicació i de disposar-ne, la qual cosa fa necessària l’existència de centres de recerca i informació toxicològica en servei permanent. Als Països Catalans n'hi ha un a Barcelona, que depèn de l’Instituto Nacional de Toxicología, el qual en té dos més a l’Estat espanyol, un a Madrid i l’altre a Sevilla.

Col·laboració: 
AMF
Llegir més...