i triti | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

triti

Símbol ³H
substantiu masculím
Química
Símbol ³H
química inorgànica quím inorg
Isòtop radioactiu de l’hidrogen el nucli del qual consisteix en un protó i dos neutrons.

Hom el sol designar mitjançant el símbol T, tot i que sistemàticament se l’ha de simbolitzar com a 3H. Fou descobert l’any 1934 per Rutherford, Oliphant i Harteck en l’estudi del bombardeig del deuteri amb deuterons, on es forma d’acord amb l’esquema

El triti ocorre a l’atmosfera en proporció d’un àtom per cada 1017 d’hidrogen, i es forma con- tínuament a l’atmosfera superior en reaccions nuclears induïdes per raigs còsmics. Hom l’obté industrialment per bombardeig de liti amb neutrons de baixa energia mitjançant la reacció

Presenta una vida mitjana de 12,4 anys i emet radiació β de molt baixa energia (0,018 MeV), totalment lliure de radiació γ, fet pel qual no presenta pràcticament radiotoxicitat. Pel que fa a les propietats químiques, el triti constitueix l’excepció a la regla general que els isòtops radioactius d’un element es comporten anàlogament a les seves formes no radioactives, a causa de la gran diferència de massa que presenta respecte a l’hidrogen. Tanmateix, en trobar-se incorporat a molècules pesants, aquesta diferència esdevé insignificant, de tal manera que és extensament emprat en el marcatge de molècules (tritiació), i actua adequadament com a traçador, especialment quan substitueix hidrògens no làbils. L’aplicació més important del triti és l’obtenció d’energia mitjançant la fusió nuclear, i, en menor extensió, per a la preparació de pintures lluminoses, a part la ja esmentada com a traçador.

Llegir més...