i vall | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

vall

valle (es), valley (en)
substantiu femeníf
Geologia
valle (es), valley (en)
Diferents tipus de valls
© Fototeca.cat
geomorfologia geomorf
Depressió allargada de la superfície terrestre recorreguda, en general, per les aigües d’un corrent fluvial.

La part superior de la vall és la capçalera, i la inferior és la desembocadura. En una vall cal distingir també dos elements fonamentals, els vessants i els fons o tàlveg. L’evolució de la vall s’esdevé a través de l’erosió sobre el fons i sobre els vessants. Si l’erosió actua sobre el fons, és a dir, en el sentit vertical, origina les gorges i els canyons ; si actua sobre els vessants, la vall s’eixampla. En funció del desgast, una vall pot presentar tres fases diferents, és a dir, de joventut, de maduresa i de senilitat. A la primera fase l’erosió i el transport són molt actius, i la vall té, en general, una forma de V. A la segona fase l’erosió és més activa als vessants; al fons, per contra, s’acumula una gran quantitat de materials arrossegats per les aigües. Al tercer estadi la vall presenta un modelat suau, i l’acció erosiva, l’acumulació i el transport esdevenen gairebé inoperants. Assolida, però, aquesta fase d’equilibri, es poden recomençar tots els estadis citats, si per causes diverses es crea un nou desequilibri altitudinal entre el nivell de base del corrent i el conjunt de la conca. L’evolució general per l’erosió depèn de les condicions climàtiques preponderants (pluges, temperatures, etc) i de l’estructura litològica. Les valls dites epigèniques poden ésser sobreimposades o bé antecedents . En el primer cas el corrent fluvial s’enfonsa sobre uns materials discordants que cobreixen una estructura més dura; en el segon cas, el riu s’enfonsa in situ a mesura que té lloc un aixecament general del terreny. Segons les diferents circumstàncies de la formació, hom distingeix diferents tipus de valls: valls mortes (és a dir, sense cap corrent fluvial), valls cegues (relleu càrstic), valls decapitades (captura fluvial), valls longitudinals o transversals (paral·leles o perpendiculars als plecs), valls submergides (envaïdes per la mar), valls dissimètriques , valls encaixades, valls submarines o canyons submarins , etc. En un relleu de conca sedimentària, hom distingeix, segons la terminologia davisiana, les valls conseqüents, subseqüents, obseqüents i reseqüents . Hom parla de vall glacial si es tracta d’antigues valls fluvials ocupades pel glaç durant una part del Quaternari (vall en forma de U). La diferència de potència erosiva entre la vall glacial principal i una d’afluent pot originar la vall penjant , unides ambdues per un esglaó de confluència.

Col·laboració: 
EGF
Llegir més...